relatsdetramuntana

  - Tant de bo no em vegin – va pensar mantenint-se immòbil enganxada al vidre. Fugir d´un era fàcil, però de dos, seria complicat i si l´enxampava qualsevol d´ells, la idea de morir a mans d´un o altre no la satisfeia. - Tant de bo no es mogui – Va sospesar en fixar-se on era. Duia la paleta de plàstic a la ma i feia una bona estona que la buscava, després de tota una nit donant voltes a l´habitació, divertint-se amb vols rasants a cau d´orella. Aquell maleït soroll. - Tant de bo hi arribi – Va calcular assaborint-la entre les seves dents abans de caçar-la. Amb els ulls con dues llunes plenes i les orelles enrere, preparat per saltar i clavar-li les urpes. Aquest cop no se li escaparia. Tot va passar en una mil·lèsima de segon. La mosca sortí volant a la vegada que la pala de plàstic de l´humà impactava amb el cap del gat que havia saltat al vidre. El va seguir un miol queixós i sortí esbufegant. - Tant de bo hi hagi una altra oportunitat - van pensar els dos. - Tant d...

  Quan als set anys els Reis Mags li portaren el joc d´electrònica, a l´instant va saber quina seria la seva professió. Tornava cada tarda de l´escola afanyant-se per berenar i fer els deures, així disposava de temps per jugar i fer volar la seva ment, ideant tota mena de dispositius senzills que li permetien crear petits enginys de cables i botons que ell controlava. Tenir el control de tot el començà a obsessionar. Als dotze encenia i apagava el circuit de cotxes teledirigits, muntat al garatge, des de la seva habitació, Als disset, programava els electrodomèstics de casa i havia instal·lat sensors de moviment per obrir i tancar els llums. Els seus pares n´estaven orgullosos. Les manetes del seu fill aconseguien fer la vida més confortable i a la vegada estalviar. Va estudiar un grau d´electrònica que no el va satisfer. Tot i adquirir nous coneixements, la majoria de classes l´avorrien, obligant-lo a satisfer la seva curiositat fora de l´aula. Reparava televisors, ordinadors, ren...

  L´estiu pujava la persiana mandrós. A les portes del solstici, el capritxós cel de l´Empordà alternava l´escalfor del sol amb nuvolades que descarregaven amb força la pluja que havien negat tot l´hivern. En pocs dies, les fogueres i els petards donarien el tret de sortida a la invasió de forasters assedegats de platja. El poble estava acostumat a engolir milers de visitants, uniformats amb banyadors, xancletes i tovallola, durant tres frenètics mesos dels que depenia bona part de l´economia dels vilatans. La Calella engalanada ja fa setmanes que ha despertat del son profund. I nosaltres també. Ja no duem els abrics que ens aïllen del fred els mesos més crus. Les tres som damunt la sorra després de la teràpia de xoc. El tractament estètic, d´exfoliació, massatge i maquillatge, ens ha permès recuperat l´esplendor per exhibir la nostra bellesa just a tocar de les voltes del passeig. El temps no passa en va, i arribades a certa edat, necessitem més atenció que en la nostra joventut...

  El soroll del telèfon l´arrencà sobtadament del somni on passejava agafat de la ma amb la seva difunta dona contemplant la posta de sol. La imatge s´esvaí a l´instant que aquella màquina havia decidit despertar després d´anys hivernant. Les ulleres sempre li queien quan la ment volava pel país de les meravelles, recordant el seu gran amor. Sort de la Paulina que les hi havia posat un cordill per subjectar-les al seu coll. En aixecar-se, l´artrosi feu grunyir totes les vèrtebres d´una esquena desgastada pels anys i la humitat. Noranta anys, per molt ben portats que fos, eren molts i la maquinària demanava tranquil·litat. Però ho havia de fer. El so no provenia del Samsung que tenia damunt la tauleta. Era l´altre aparell, el que sempre estava en silenci. Ajudat pel bastó s´apropà fins al moble aparador del menjador. Envoltat de fotografies antigues, el dispositiu ressonava dins una coberta de vidre que trontollava i que el protegia de la pols des de feia seixanta anys. El vell engi...

  La Margot tenia una cita. Després de mesos sense atrevir-se, per fi havia decidit fer el pas i donar-se una nova oportunitat. No l´encertava mai, totes les relacions acabaven igual, amb un desengany del qual trigava mesos a refer-se. Va ser la seva secretaria, la Sandra, qui la convencé de crear un perfil en una d´aquelles aplicacions per conèixer gent. Tot i no ser sant de la seva devoció, es quedaren una tarda al despatx i la noia li ensenyà com crear el perfil i com funcionava – A mi m´ha anat be per conèixer nois – Li digué. A la Margot, l´experiència la feia desconfiar de tot allò que anava lligat als homes, però aquell noi de Granollers semblava diferent a la resta de poca soltes que es definien com experts amants i que poca cosa més oferien. Quan rascava una miqueta, s´adonava que l´interès era purament sexual. Allò no era el que buscava i, pel que havien estat parlant, ell tampoc. En el fons desitjava vèncer les pors i tornar-se a enamorar. Connectaren d´ençà el primer mo...

  Caminaven per un passadís mal il·luminat, les bombetes penjaven del sostre cada deu metres, deixant les parets gairebé a les fosques. Hi accedien per una petita porta amagada darrera l´armari de la neteja. Anaven en silenci, com ovelles camí de l´escorxador, no era per menys. Al final d´aquell lúgubre corredor les esperava la Senyoreta Rottenmeier , ara anomenada Misschief .     Orientant-se com va poder, la Bernadette s´adonà que el passadís en línia recta creuava la part del darrera de la residència fins a connectar amb l´edifici paral·lel del carrer de més amunt. La norma del prostíbul era clara: Un client per nit. Les portes s´obrien a dos quarts de vuit i es tancaven a les onze. L´objectiu, fer que els pagadors gaudissin i extreure´ls el màxim d´informació. La Bernadette simulà que s´entrebancava, caient al terra més fort del que tenia calculat. - Ho sento, es que no estic acostumada a dur aquests talons. - Mare meva – Va dir la secretaria – quin desastre. A...

  El taxi aturà la carrera davant del número 144 del carrer del Doctor Carulla, en ple barri de Sant Gervasi. La calor inusual de mitjans de setembre marejà per uns instants la Bernadette . Agafà la maleta de rodes que el pakistanès havia tret de la part del darrera, li donà les gràcies acompanyades d´un bon grapat d´euros i es girà en direcció la tanca de ferro. Es quedà uns instants embadalida contemplant el palauet transformat feia ja anys en residencia d´estudiants, a la vegada que l´abella groga i negre s´aturava uns metres més endavant per recollir un nou viatger. Decidí tocar el timbre que estava a la seva dreta, just sota les dues càmeres de seguretat que enfocaven directament l´entrada i un lleuger brunzit la convidà a empènyer la pesada porta instantàniament. L´edifici estava envoltat per un jardí perfectament cuidat. El jardiner s´entretenia podant uns arbusts que es barrejaven capritxosament amb els rosers plantats davant una preciosa font de marbre amb la forma d´un ...