Ctrl_

 

Quan als set anys els Reis Mags li portaren el joc d´electrònica, a l´instant va saber quina seria la seva professió.

Tornava cada tarda de l´escola afanyant-se per berenar i fer els deures, així disposava de temps per jugar i fer volar la seva ment, ideant tota mena de dispositius senzills que li permetien crear petits enginys de cables i botons que ell controlava.

Tenir el control de tot el començà a obsessionar. Als dotze encenia i apagava el circuit de cotxes teledirigits, muntat al garatge, des de la seva habitació, Als disset, programava els electrodomèstics de casa i havia instal·lat sensors de moviment per obrir i tancar els llums. Els seus pares n´estaven orgullosos. Les manetes del seu fill aconseguien fer la vida més confortable i a la vegada estalviar.

Va estudiar un grau d´electrònica que no el va satisfer. Tot i adquirir nous coneixements, la majoria de classes l´avorrien, obligant-lo a satisfer la seva curiositat fora de l´aula. Reparava televisors, ordinadors, rentadores, torradores, qualsevol aparell electrònic i d´ones electromagnètiques que no funcionés, ell el tornava com si fos nou de trinca.

Amb el pas dels anys disposava de botiga pròpia. La fama creixia al mateix ritme que els encàrrecs, ocupant-li més temps del que volia. Gaudia retirant les carcasses i es deleitava analitzant els trencaclosques que li oferien les entranyes de cada maquinaria. Però ell tenia una idea entre mans que requeria màxima dedicació i l´obligava a treure hores d´on fos. El projecte “Comandament Universal” li xuclava tota l´energia. Aprofitava les nits i els caps de setmana per avançar i aquest desgast li acabà passant factura en forma de vacances forçades a l´hospital. El cor l´havia avisat i el cardiòleg li recomanà fer vida sana, treballar menys i sortir a caminar – Tantes hores assegut entre aparells i cables no és bo per la teva salut i a partir d´ara hauràs de vigilar – Li acabà dient quan li donava l´alta. No en va fer cas. Disposava d´un bon coixí econòmic i amb l´excusa del problema coronari va tancar el negoci per dedicar-se en cos i ànima al seu invent, i els resultats no van trigar a arribar.

Prement els botons Ctrol1 el televisor s´encengué. Ctrol2 i la radio de la cuina començà a emetre música. Ctrol3 i s’il·luminà la pantalla de l´ordinador portàtil. Una successió de combinacions dels botons s´encarregaven d´obrir i tancar les llums de les habitacions, d´altres pujaven i baixaven les persianes, aixecaven el portal del garatge i engegaven el cotxe. A partir del Ctrol10 en amunt, eren els electrodomèstics el que es veien manipulats des de la distancia; la cafetera, el microones, la rentadora, l´assecadora, la temperatura de la nevera... tots funcionaven o s´aturaven tant sols pitjant dos petits botons. Controlava tota la casa amb el seu Comandament Universal. La primera fase de l´experiment havia estat un èxit, ara començaria la més complicada. Tenir-ho tot sota el seu únic control.

 Els semàfors Ctrol20 es posaven en verd quan ell passava, fos a peu o en cotxe, Les llums del carrer Ctrol21 les encenia o apagava segons li convenia. Les alarmes dels establiments Ctrol31 deixaven anar el seu so eixordador quan volia riure una estona observant el desgavell que provocaven. El caixer automàtic Ctrol40, les màquines expenedores de tabac Ctrol51, de begudes Ctrol52 o les escurabutxaques Ctrol53 quan volia el premi. Les dels bitllets de tren Ctrol58. Apagava els datàfons Ctrol60 per veure els dependents passar-ho malament amb la botiga col·lapsada. Podia interrompre comunicacions telefòniques Ctrol70 o qualsevol tasca administrativa que requerís d´un ordinador Ctrol73. Aturar un vehicle elèctric Ctrol80, o alterar un sistema de navegació Ctrol83 i que l´usuari acabés a l´altra punta de ciutat. Cap dispositiu de la seva llarga llista es resistia. Els podia manipular tots. Era poderós.

 

Aquella tarda, satisfet amb els resultats obtinguts en la seva darrera prova; les caixes registradores de l´hipermercat més gran de la ciutat Ctrol105, es va escarxofar al sofà. Feia dies que es notava cansa. Tants esforços durant tants mesos l´havien esgotat. Agafà el bol de crispetes amb una ma i el Comandament Universal amb l´altra. Va prémer Ctrol1 i el televisor s´encengué al mateix temps que un fort dolor al pit li va fer perdre el coneixement. El marcapàs, que el cardiòleg li implantà anys enrere, s´havia aturat. No el tenia programat al Ctrol_.