EL CULPABLE ÉS L´ALFRED

 

            Dret davant la màquina expenedora, rumio intentant comprendre les explicacions que el sospitós ha deixat anar com si res. Plantat al replà de comissaria, repasso les notes escrites de la conversa de fa uns minuts i que m´han tret de polleguera, mentre observo els botons com si fos la primera vegada que veig aquella andròmina que, per cinquanta cèntims, escup aigua bruta amb regust de cafè. M´imagino a l´home i l´ase matinant per recollir-ne els grans. Si Juan Valdez aixequés el cap!

            —Miri, no va ser pas cosa meva, només. Ell és qui em va induir a matar-los —, diu, amb to seré, el jubilat que seu a la sala d´interrogatoris.

            —Així doncs, senyor Vilaplana, confessa que vostè els va assassinar?

            —Que no li estic dient que sí? Però és culpa del temps!

            —Del temps? Què s´empatolla? —Pregunto, sorprès.

            —Pateixo un trastorn sever de Meteoropatia que em provoca aquesta alteració.

            —En diu, alteració, a matar a ganivetades a tres persones de l´oficina de correus?

            —És clar, no veu quin dia més rúfol fa? És a punt de caure´n una de ben grossa.

            —Em vol fer creure que aquest és el motiu, que fa un dia gris i plourà?

            —Home, això i que han extraviat el paquet de Shein. Demà és l´aniversari de la meva neta i m´hi hauré de presentar amb les mans buides.

            —A tothom se li ha perdut alguna vegada un encàrrec i no per això van matant als pobres funcionaris.

            —Per què no tothom ha d´estar atent a la previsió del temps que fan al Telenotícies.

            —Ja m´he tornat a perdre. No havia escoltat mai una fotesa tant gran.

            —Collons, m´ha tocat l´inspector més ximple de la comissaria. Vull dir que quan l´Alfred pronostica el temps per l´endemà, jo m´he de preparar perquè el meu estat d´ànim dependrà, precisament, del cel. I no em refereixo pas a la Providència. Cregui el que li sembli, inspector. Li estic dient la veritat. Recorda quin temps feia el cap de setmana passat?

            És en aquest punt d´absurditat que, d´un rampell, he sortit de l´habitació, necessitava cafeïna, o un parell de whiskies. Sense aturar-me a parlar amb el comissari, he fet ús de l´oracle que tot ho sap, cercant la paraula que el vell havia dit “Meteoropatia” i, la sorpresa ha estat trobar-ne la definició: Indica qualsevol patologia que es desencadena o s´agreuja davant unes condicions meteorològiques concretes. En els individus meteosensibles... Si Freud aixequés el cap!

            Imprimeixo la definició que he trobat a la xarxa i obro la llibreta de notes. Tot el que hi ha apuntat, si arriba a judici, jugarà en la meva contra. Etiquetaran en Vilaplana de malalt mental, el tancaran en un psiquiàtric amb mesures laxes i no pas a la presó que és on hauria d´anar. Ho tinc cru per demostrar que és un assassí i punt. L´avi ho té més clar que un dia d´agost.

            —L´estiuet de Sant Martí —em diu, només d´entrar —, i ves per on que em vaig dedicar a gaudir de les bones temperatures i el sol, passejant per la platja acompanyat de la família i més tard amb els amics, fent un sopar en una terrassa. Si fa bo, en cap moment sento el desig de matar. Però quan fa quatre dies, assegut al sofà, en Picó anunciava un canvi de temps, doncs...

—És a qui es refereix quan ha dit que, “ell el va induir a matar-los”?

—Home! A vostè què li sembla? Adverteix per televisió que venen dies grisos, de ennuvolades i pluges. Avui la tempesta que ha descarregat amb llamps i trons, què es pensava que passaria? A mi aquest pronòstic del vespre em fa despertar suggestionat i, quin vol que sigui el resultat? Esclata dins meu un temporal que m´encabrita i perdo l´oremus. I si en aquests dies, algú em fa la guitza, doncs...

—Ganivetada al canto.

—Solament quan hi ha tempesta forta. Si fa tramuntanada els llenço pel balcó. En dies encapotats sense pluja, els ofego amb una corda, o els mato a cops de pal quan fa tanta fred, així també m´escalfo. O els atropello amb el cotxe si cau pedregada...cada manera de matar té el seu temps.

—M´està dient, que ho ha fet altres vegades?

—Inspector, que no m´escolta? Fa anys que em vaig auto diagnosticar Meteoropatia severa de grau V i des de llavors que em veig obligat a matar en dies així. A l´estiu curiosament és quan hiverno, doncs el bon temps apaivaga aquest dimoni malaltís que duc dins meu.

            —I no ha pensat mai a anar a viure a les Canàries, per exemple? El temps és més estable a les illes.

            —Ho sé, però potser no arriba el senyal de «tevetres» i no veuria l´Alfred.

            —A la presó segur que no podrà seguir la previsió del seu amic.

            —Qui ha dit res d´anar a presó, inspector.