LA LLEGENDA D´EN TEMBO

 

      La figura en relleu, a la part esquerra del portal esculpit amb pedra massissa, descol·loca enormement al grup de japonesos equipats amb càmeres i para-sols. Ells s´hi han fixat, la majoria dels visitants no. I pensen que allò no té cap sentit.

 

  

     L´home de pell fosca observava com les flames reduïen a cendres el que havia estat la seva llar els darrers cinc anys.

     Carl Krone, l´amo del circ, havia decidit fugir de les nefastes conseqüències de la guerra que aquell any 1918 assolava el nord d´Europa i sobretot la seva Alemanya natal, traslladant el seu espectacle únic a terres més plàcides. S’instal·laren a Barcelona un 15 de maig, a tocar de la Ronda Sant Pau i dos dies més tard començaven les sessions de tarda on, el gran Tembo esdevenia el reclam que omplia totes les bancades. El cartell d´entrades exhaurides es penjava a cada passi. Però per molt que fugissin, el destí els acabà trobant i d´ahir a demà tot va cremar. L´amo sospitava qui podia haver estat, antics soldats que temps enrere l´acusaren de traïció. Tanmateix no es va demostrar i les autoritats ho atribuïren a  un accident, un descuit d´algun treballador begut. La fama precedia als que es dedicaven al món de la faràndula i l´entreteniment deambulant, així que cas tancat. De dimarts a dimecres, en Yahya i en Tembo es quedaren al carrer, sense res. El Senyor Krone va desaparèixer i els que fins llavors formaven part de la família del circ es quedaren orfes. Tots menys l´home de pell fosca trobaren ocupacions diverses; al port, a les canteres o a la construcció del ferrocarril. El problema era el seu company, un elefant africà de sis tones.

     Els dos rondaven famèlics i l´animal donava mostres d´abatiment, gairebé sense esma per bellugar-se. Havia passat una setmana des que els desterraren als afores de la Ciutat Comtal, quan un home elegant, de barba generosa i abric negre s´hi apropà dalt d´un camió carregat de fruites, moltes d´elles podrides, fullaraca i arrels. Mentre el conductor i un ajudant ho descarregaven, l´home li proposà a en Yahya de treballar per a ell en un projecte ambiciós, «monumental» va especificar. Creia que, tot i l´excentricitat, el paquiderm seria d´una ajuda inestimable per assolir l´objectiu. El negre acceptà a ulls clucs un cop assegurat el manteniment de l´animal i així va ser com es disposaren a les ordres del Mestre.

     La contractació del gegant de quatre potes omplia de xafarders els voltants de l´obra. Tothom volia treballar-hi per veure, ben a tocar, aquell espècimen que carregava pedres i troncs com si fossin xocolatines. A diari, en acabar la jornada, en Yahya i en Tembo es retiraven al parc situat davant de la construcció, on hi tenien plantada una descomunal tenda de color blau cel feta a partir dels retalls que havien sobreviscut a l´incendi de l´envelat del circ. Alguns vespres, l´Antoni, que així es deia l´home que manava, es quedava a compartir el té que l´africà preparava i escoltava atentament les històries que l´home de pell atzabeja li relatava.

     A pas de bou forjaren una amistat que anava més enllà d´una simple relació laboral. L´excèntric enginyer d´idees que trencaven amb la quotidianitat, prengué en gran estima els dos firaires, fins el punt de concedir-los certs privilegis que la resta d´assalariats no tenien, a la vegada que, el conviure llargues estones dins aquella bombolla de fems i olor d´animal, anà deteriorant l´aparença externa, il·lustre es podria dir, enriquint el seu propi món interior amb els coneixements que en Yahya li contagiava. L´home de pell fosca era llest i buscà la manera de beneficiar els seus companys de la construcció. Cada setmana demanava un carregament especial de verdures pel seu mastodòntic amic. El dia que l´elefant s´afartava de coliflor la jornada s´havia de suspendre i els treballadors gaudien d´un dia de festa. Allò trastocava lleugerament els terminis marcats pel Mestre, però les flatulències que l´animal feia sortir per l´escotilla del darrera, deixaven anar una fortor que ni les escultures de la portalada resistien. 

     La noticia trasbalsà enormement en Yahya, i més quan s´assabentà que feia dos dies que era mort. Li havia estranyat no veure´l al voltant de la Basílica ni a la tenda, però va pensar que deuria anar atrafegat, doncs no era l´únic projecte que duia entre mans.

     Aquell 7 de juny, al capvespre, el Mestre s´encaminava com feia sempre a visitar en Yahya quan, al Carrer Bailén l´atropellà un tramvia. La policia no el reconegué de primeres, doncs l´aspecte descuidat en res feia pensar que el difunt que jeia, sense vida, sota el vagó era el famós Antoni Gaudí. El relat dels fets no mencionà en cap moment que l´arquitecte es dirigia a veure el seu gran amic africà i tota la informació del succés es vestí de manera més refinada. Els esdeveniments s´acceleraren i, sense adonar-se, en Yahya acompanyava el paquiderm a la seva nova llar. El zoològic de Barcelona ampliava la seva capacitat, les despeses s´havien multiplicat i el reclam de l´elefant de circ aportaria uns ingressos que cobririen de manera sobrada les obres.

 

 

           La figura en relleu, de l´home i l´elefant, a la part esquerra del Portal del Naixement de la Basílica de la Sagrada Família, esculpida amb pedra massissa, esdevé el petit homenatge que l´escultor Jaume Busquets va rendir als dos anònims amics de Gaudí per que formessin part de la grandiosa i universal obra del Mestre. Passa desapercebuda a ulls dels que no en coneixen la història, com la granota de la Universitat de Salamanca, però si la busques amb afany, potser la trobaràs.