ATZAR

 

Els pneumàtics xerricaven a cada corba afegint la banda sonora al moviment tremolós de l´agulla que marcava una velocitat excessiva per conduir serpentejant l´antiga carretera de Port Bou. D´ençà que s´obrí el túnel, aquella ruta quedà desèrtica, a excepció d´alguna autocaravana que, a pas de tortuga, vorejava la retallada punta nord est de l´Empordà. S´apropava a un revolt tancat i el conductor accelerà la màquina fins que les rodes deixaren enrere l´asfalt, mantenint el peu al cap d´avall del pedal, fins i tot quan el vehicle ja volava en caiguda lliure. Les arestes de roca, humides pel salnitre, l´esperaven per convertir Mercedes i propietari en un trinxat de ferro i carn.

L´endemà, en Francesc quedà mig sorprès en llegir l´esquela al diari, tot i ser coneixedor de la possibilitat que el pobre Mateu acabés fent una bogeria. Va plegar les pàgines i deixant l´exemplar de premsa sota el mostrador, es posà a desenvelar les caixes que tot just havien arribat aquell mateix matí a la llibreria.

La botiga, situada a la plaça del mercat, era el negoci familiar des de feia tres generacions. Als inicis, l´avi es dedicava a la distribució i venta de periòdics. Més tard, el pare introduí una nova línia de productes aprofitant l´increment de la natalitat als anys vuitanta i el comerç es convertí en referent de material escolar a la ciutat. La seva mort sobtada a causa d´una hemorràgia cerebral, va deixar en mans d´en Francesc la papereria. El jove, inicià un canvi de rumb basat en la seva afició a la lectura i transformà els bolígrafs i retoladors en llibres. Amb el pas del temps i molt d´esforç, aconseguí que fos una de les més reconegudes de la província. Però tota dedicació te un preu i el seu somni es veia frustrat una vegada darrera una altra. En Francesc volia ser escriptor.

Amb el pseudònim de Lord Writer va escriure més de deu novel·les que enviava a les editorials amb que treballava a diari. Mai es va identificar, el seu desig era ser reconegut per l´obra i no per ser col·laborador. Després d´anys d´intents amb manuscrits de diferents temàtiques; Policíaca, suspens, sobrenatural, ciència ficció, romàntica, social...La frustració feia niu dins seu i s´entristia en veure que tots els manuscrits eren rebutjats. Mai compliria el seu desig. Contemplar la seva fotografia en la contraportada d´un llibre es convertia en una quimera. Sort en tenia d´una clientela fidel, al·lèrgica al llibre digital, que li permetia viure sense estretors.

Fart de ser refusat, de pensar que el moment arribaria i amb ell, l´admiració, va decidir auto-publicar la seva darrera obra. S´hi va deixar bona part dels estalvis però el plaer i l´emoció de veure els exemplars exposats a la seva llibreria, de costat amb grans autors, ho compensava. Amb l´anonimat que li conferia l´àlies, començà la seva pròpia campanya de promoció entre la parròquia. Però tampoc va funcionar.

Els mesos d´insistir i la negativa de tothom qui entrava a la botiga, de provar la seva òpera prima, es convertí en una obsessió malaltissa que perforava el poc sentit comú que li quedava. Havia acceptat unes despeses econòmiques

irrecuperables, però que cap d´aquells suposats amants de la lectura sentís atracció cap a la seva publicació el va fer embogir i dins seu, el narrador intern començà a escriure el seu propi relat. Un relat on l´argument girava al voltant d´una idea macabre – és el que es mereixen – li deia la veu en off que, a mesura que passava el temps, intensificava la pressió sobre un seny que amb prou feines aconseguia respirar, esclafat pel genoll d´un redactor inanimat que li constrenyia la tràquea.

Atzar, així es deia la novel·la que, a contracor, va acabar regalant a cada persona que li comprava una altra obra de la llibreria. Com qui no vol la cosa, en menys de sis mesos havia col·locat dos-cents exemplars entre aquells que abans no en volien saber res – si el regalés llavors me l´enduc -. Sabia que alguns lectors l´havien llegit fins la darrera pàgina, el desenllaç final. En Mateu havia estat un d´ells. Abans que aquell home perdés el cap i volés pel penya-segat, d´altres ja havien passat per la mateixa situació.

La senyora Cecilia, de les més fidels, havia saltat pel balcó del cinquè pis on vivia. L´Òscar era un solitari apassionat per tot tipus de lectura menys la meva, el van trobar penjat d´una alzina surera. En Carles sempre m´encarregava temàtica històrica difícil de trobar, va morir en llençar-se davant el tren regional. L´Engràcia estava divorciada i era una apassionada de les històries d´amor, la trobaren dessagnada a la banyera. L´Ignasi, un vell que ja comprava quan el pare duia l´empresa, ofegat al mar quan volia arribar nedant a Mallorca. En Sergi era policia i un friki de la ciència-ficció, es va foradar el cervell amb una bala que sortí de la seva pistola reglamentària. I així fins a vint-i-cinc antics clients a qui oferí de comprar-la i s´hi negaren. En Francesc ja no els tornaria a veure però estava satisfet, havien gaudit de la seva obra abans de morir.

La veueta, poc a poc, va guanyar la darrera batalla i amb ella ocupà el tro del Regne dels Pensaments. La raó havia perdut la guerra i qui dictava la llei en el cap d´en Francesc era la rancúnia. I amb ella com a ideal, gestà el pla maquiavèl·lic de revenja i autosatisfacció. El càstig cauria, sever, damunt dels escollits.

Han passat vuit mesos del dia que vaig regalar el primer exemplar. La segona edició s´ha exhaurit i no hi haurà una tercera. Demà arriben les primeres cent còpies de la meva nova novel·la, “L´últim llibre que llegiràs”. Dedicaré el cap de setmana a preparar-los per regalar al públic a partir del dilluns. Tancat al petit laboratori de casa, amb paciència aniré impregnant els darrers fulls de tots els exemplars amb una alta dosi de LSD. El potent al·lucinogen s´enganxarà als dits del lector, que els remullarà amb saliva per passar la pàgina, i d´aquí al cervell unes hores més tard. Una tràgica seqüència d´esdeveniments. L´efecte els provocarà deliris suïcides i acabaran morint. A diferència de l´altra novel·la, aquesta vegada no seran alguns exemplars humitejats i escollits a l´atzar. El narrador ha decidit que seran totes les còpies.

La seva darrera lectura.