MALSON

 

No dormis o Ell entrarà. Si obres el portal dels somnis, no ho dubtarà ni per un instant, es ficarà dins teu. Et somriurà fent una ganyota, mostrant les seves dents groguenques podrides. Et clavarà els seus ulls infinits i encesos, envoltats de pell grisa tatuada amb símbols infernals, de de les orelles li supura un líquid verdós putrefacte. Els cabells llardosos en realitat són larves que es mouen neguitoses buscant un nou hoste de qui alimentar-se.

Amagat dins l´habitació, sota el llit, dins l´armari o darrera les cortines, qualsevol forat fosc on no el vegis. Esperant el moment per ficar-se dins teu sense que t´adonis i sigui massa tard. No podràs fer-hi res. Et llançarà a l´infern més profund, sentiràs el cos bullir, cremant entre les flames que atia el mateix Llucifer. Et lligarà al matalàs, immobilitzat, sense escapatòria possible. Estaràs a les seves mans, un titella a qui clavar agulles de vudú que et travessaran el cervell.

No cal que cridis, ningú et sentirà dins el ventre de la cova, a les entranyes de la terra. El dolor es farà insofrible. Coneix mil maneres d´allargar la tortura i tu les patiràs. El teu cos, completament nu, indefens, serà una joguina entre les seves mans expertes. Tancaràs els ulls per no veure-ho. No respiraràs. La seva olor fètida es colarà pels narius i l´olor agre et farà vomitar. No aguantaràs, voldràs anar al lavabo però les lligadures no et deixaran i la orina dibuixarà un cercle humit als llençols. Un calfred t´eriçarà la pell mentre notes el soroll dels budells en descomposició. Ell somriu, les riallades ressonen a la sala dels horrors.

Et pressiona el pit amb la ma. Els seus dits són cucs que perforen la pell com si fos terra humida, exprimint el teu cor, fent-lo bategar a un ritme frenètic. El petit motor de la vida accelera i les respiracions es tornen ràpides i superficials. No et queda massa oxigen i ell ho sap. Acabarà amb tu. Supliques, demanes perdó per coses que potser ni has fet, reses davant d´un Deu a qui no has mostrat mai cap mena d´amor. La teva ment, distorsionada, no entén una paraula del sermó que l´ombra va repetint. Plores llàgrimes seques i crides silencis. Quin és el teu darrer pensament abans de morir? No el pots triar, el monstre no et deixa. Et consumeix lentament, destruint les neurones una a una, sense pietat les aixafa amb un mall de grans dimensions. Et remous amb els músculs en tensió, l´intent de plantar-hi cara no et du enlloc, desaprofites la poca energia que et queda i allargues l´agonia. És més fort que tu. Obre la boca i et passa la llengua rasposa pel cos, barrejant-se amb el suor que t´està deixant eixut. D´aquí no res estaràs xuclat, pell i os.

Dins un sac negre et durà a un lloc desconegut, humit i fred. Una forat on potser t´obrirà en canal i t´esbudellarà, traient, una  a una, totes les peces del teu interior. O et desmembrarà i donarà els ossos a un gos esquelètic, ple de puces i afamat. A tu et donarà igual, per fi descansaràs i ja no sentiràs res. Et cor s´haurà aturat i podràs dormir, sota terra.

 

 

-  Freqüència cardíaca de cent cinquanta, temperatura quaranta dos graus, està agitat. - Ràpid, col·loquem dues vies amb sèrum fisiològic a raig i les corretges per immobilitzar-lo a la llitera. Ha entrat en xoc sèptic. Preparem antitèrmics i antibiòtics.

- D´acord, posem-hi gasses pel cos, a veure si podem disminuir la calor. Si aconseguim baixar-li la febre, els deliris desapareixeran.

- Li demano una analítica, un electrocardiograma, cultius, una radiografia i TAC.

 - El sondarem i posarem un bolquer. Ha fet relaxació d´esfínters. Preparem per intubar?

- Donem-li una oportunitat. A veure si reacciona al tractament.

 

 

El veig sortint per la porta abans de desaparèixer, arrossegant els peus, amb l´abatiment propi de qui se sap perdedor. Un últim instant. Es gira clavant-me una mirada desafiant – Tornaré – em diu en to amenaçant. Es fa el silenci durant un temps que no puc calcular, sense forces per reaccionar. Un raig de llum envaeix l´habitació. No estic lligat, ni nu, ni moll. Les flames han desaparegut.

- Ja t´has despertat? Com et trobes? – Em diu la figura vestida de blanc que ara ocupa el lloc de l´home del sac – Estàs a trenta sis graus i mig. Ja no tens febre.