relatsdetramuntana

  A la matinada encara plorava. Tot just acabava les dues feines que tres mesos abans havia iniciat, i ara, en la soledat d´aquell dormitori il·luminat pel fanal del carrer s´adonava realment del que havia fet. Asseguda feia hores, en aquell balancí on cada nit reposava la bata de cotó, veia com les llàgrimes de tristesa i satisfacció, a parts iguals, queien just a tocar de les sabatilles, formant un rierol que resseguia els socs entre les fredes rajoles del terra, fonent-se amb el bassal de sang, just a tocar del cos sense vida del que havia estat el seu marit, i els volants del vestit de comunió que l´endemà entregaria a aquella dona baixeta i grassoneta de la capital. D´ençà que va posar fil a l´agulla no s´havia aturat a pensar. Era obsessiva en tot allò que tenia a veure amb la feina, per això la consideraven la millor modista de la ciutat i encàrrecs no li faltaven. Lentament, amb la paciència de qui sap el que es fa, aquells senzills retalls de colors rosa, lila i blau pre...

  No dormis o Ell entrarà. Si obres el portal dels somnis, no ho dubtarà ni per un instant, es ficarà dins teu. Et somriurà fent una ganyota, mostrant les seves dents groguenques podrides. Et clavarà els seus ulls infinits i encesos, envoltats de pell grisa tatuada amb símbols infernals, de de les orelles li supura un líquid verdós putrefacte. Els cabells llardosos en realitat són larves que es mouen neguitoses buscant un nou hoste de qui alimentar-se. Amagat dins l´habitació, sota el llit, dins l´armari o darrera les cortines, qualsevol forat fosc on no el vegis. Esperant el moment per ficar-se dins teu sense que t´adonis i sigui massa tard. No podràs fer-hi res. Et llançarà a l´infern més profund, sentiràs el cos bullir, cremant entre les flames que atia el mateix Llucifer. Et lligarà al matalàs, immobilitzat, sense escapatòria possible. Estaràs a les seves mans, un titella a qui clavar agulles de vudú que et travessaran el cervell. No cal que cridis, ningú et sentirà dins el...

  El cafè envoltava els glaçons que es fonien a la velocitat que els rajos de sol escalfaven el got de vidre, damunt la taula de la terrassa on Mr. White contemplava la platja, encara orfe de banyistes i sargantanes intoxicant-se de vitamina D. L´estiu tocava a les portes i els forasters més necessitats de vacances començaven a omplir cada racó d´aquell petit poble de la Costa Brava. Un avançament de la aglomeració de turistes que no trigaria a envair aquell indret, deixant enrere la tranquil·litat dels mesos més freds de l´any, tot just quan hi arribà i quedà encisat per la seva bellesa.  - Bon dia Mr. White – Van saludar una colla de nens que passaven pel seu davant en direcció a la sorra – Vindrà a jugar més tard?  - Salut nois, i tant! Us dec la revenja d´ahir – Respongué amb el somriure que s’intuïa sota la poblada barba canosa.  El veien com un d´ells tot i ser un adult. Els pares, a l´inici reticents davant l´apropament d´aquell estranger cap als seus...

  - Les tens? – Preguntà en Bernat en aturar la moto a l´entrada de l´accés a la platja del Cau del Llop. - Si, cap problema, és la copia que el pare sempre deixa a l´armari del rebedor. Ni s´adonarà que les he agafat – Respongué en Biel amb cara de complicitat. - Doncs en marxa! – Cridaren les tres noies a la vegada. - Comença la festa! – Afegí l´Aniol. Enfilaren la carretera en direcció a Port de la Selva muntats en tres motocicletes. La idea havia estat d´en Bernat, el gall de la colla i tots hi estigueren d´acord, passar la nit al Far de Sa Arenella . El pare d´en Biel treballava a l´ajuntament de Llançà i guardava claus de totes les instal·lacions municipals. Ell s´encarregaria d´aconseguir-les i els altres de les provisions. La mentida que s´havien empassat els pares, treballada durant la darrera setmana de classes, era que passarien la nit a casa de la Sonia celebrant el final de la ESO. El soroll dels tubs d´escapament ressonà per tot l´aparcament quan arribaren. ...