relatsdetramuntana

       Es desperta a l´alba. Literalment. Cada dia, a la mateixa hora que el Sol emergeix de les profunditats de l´est, a la ratlla que dibuixa l´horitzó, ell obre els ulls. El cicle és el mateix pels dos, tant li fa si son quarts de set o de vuit del matí. El seu rellotge no és cap enginy electrònic, ni ressona cap soroll estrident per fer-lo aixecar de sobte. No ho necessita, sap que és hora de llevar-se. Com si un lligam poderós i fantasiós l´unís amb l´astre que regna al cel durant la jornada.      La seva feina, de dissenyador gràfic per una multinacional de la capital, li permet treballar des de casa, tot el dia, coincidint amb l´horari de la oficina central, sense la obligatorietat d´haver de sortir i desplaçar-se. No fa massa vida a l´exterior, valora la comoditat i la seguretat que li ofereix l´edifici on viu. Socialitzar? L´imprescindible.      S´adorm quan tot just el capvespre s´acomiada. Quan el resplendor...

       M´agrada la llum del rebedor. La paret i el sostre blancs aporten lluminositat, potenciant la claror de l´entrada de casa. Diuen que és la part més important quan ve una visita, és el primer que es fixen, com si fos l´entrada d´un hotel. No és que la meva llar sigui molt freqüentada però és cert que tothom qui creua la porta queda encisat. Cert és que les flors i el quadre d´una posta de sol en una paradisíaca illa on no he estat aporten colors vius, i la llàntia recuperada en una fira de brocanters, l´efecte vintage que es respira per la resta d´estances. El protagonista però és el mirall gegantí de ferro forjat que vaig trobar per casualitat. Una peça única, com jo, com el meu reflex.      El dia que ens vam trobar ha quedat gravat a foc dins la meva memòria. Ocupant un lloc de privilegi en el meu particular ordre d´importància. Passejava entre parades d´antiguitats a la fira del brocanter de Verges i em va cridar, ell a mi. Recol...