relatsdetramuntana

       La Martina era entremaliada. Amb el seu caràcter alegre i un somriure captivador obtenia el que volia, capaç d’encisar l´ànima més freda. La seva curiositat no coneixia límits i tot la deixava bocabadada, fins el més simple. Gaudia d´una vida feliç amb els seus pares. Vivien en una preciosa casa, gens presumptuosa, als afores de Vilanant. Si treia el nas per la finestra, contemplava el verd dels camps barrejat amb centenàries oliveres i de fons l´Albera que lluïa enfarinada en la seva part més alta. Al capvespre, sovint quedava hipnotitzada per la llum de la lluna i el llençol de petits diamants que l´envoltaven, fins que el soroll de la porta del carrer anunciava que la mare arribava de treballar. Llavors baixava corrents les escales i li feia una abraçada que era corresposta amb un dolç petó de la noia. Es preparava el pijama i la muda interior neta, ho duia tot al lavabo on la seva mare l´esperava omplint la banyera, i juntes es divertien mentre s´expl...

         La balma li servia de cau. La cortina d´aigua aportava l´anonimat desitjat, allà dins es sentia segur i el so del torrent en caiguda lliure no disminuïa la seva agudesa auditiva. Era capaç de captar qualsevol soroll a centenars de metres de distància i diferenciar entre els coneguts i aquells que sentia amenaçadors. Per això mai l´havien trobat, ell era més ràpid i àgil, jugava a casa. La natura era el seu entorn, la seva bombolla de seguretat, qualsevol intrús era més lent i maldestre entre el fullam del bosc, els que hi vivien a prop ho sabien i no gosaven endinsar-se fins allà. El pacte no escrit es mantenia intacte des de l´inici. Els humans no el perseguien i ell no entrava als corrals. Cada bàndol regnava en el seu territori sense molestar a l´altre. Per això la troballa d´aquell matí el va sorprendre.      Perseguia un conill que se li resistia, amagant-se entre les arrels de les alzines sureres, quan una olor particula...