UNA CREU SENSE CRIST
(Escriure un relat a partir d´una frase construida per varies persones, és un repte interessant) UNA CREU SENSE CRIST Roselles escampades pel vestit de núvia, sorprenien al soldat mutilat de guerra. La llàgrima, solitària i discreta, lliscava entre les medalles que guarnien el pit del perdedor. El lleu dringadissa del metall, fruit del tremolor, afegia el so tenebrós a un escenari ja de per si esfereïdor. Il·luminat pel fanal groguenc del carrer que es filtrava entre les cortines foradades del finestral, projectava la seva ombra malforjada damunt la paret d’on penjava una creu que, sense el Crist, no era més que un tros de fusta intranscendent. Contemplava en silenci la cambra; La blancor de la roba de casori per estrenar, damunt el cobrellit, envoltada de fulles vermelloses que un cop de vent capritxós ha...