SOMRIURE CONGELAT
Darrera el nas vermell de pega hi amaga el seu nas de veritat, també vermell, moradenc, i no del tot sencer. Les gomes que el subjecten se li dissimulen entre els solcs que les cicatrius deixaren de record a la seva fesomia ara fa vint anys. El rostre pintat emmascara els senyals d´un passat que es preveia gloriós i que, per infortuni, va caure en desgràcia. Les fibres esperrucades de color ataronjat cobreixen el que havia estat un cabell ben arrelat i rinxolat abans de quedar-se calb, seqüela tardana del succés que canvià per complet la seva vida. Els guants blanc silencien unes mans deformades, de pell aspre i dits retallats. Quan les mira, els records d´una rehabilitació feixuga i dolorosa se li claven com dagues que travessen el cervell. Encara ara, després de tant temps, sent el patiment dels membres amputats com si hi fossin, negres, podrits, morts. A la base hi té dos monyons, cap dit va sobreviure. Obligat a aprendre a caminar ...