EL VOL D´ÍCAR
―Segueix-me ―Diu l´homenet calb, ulleres rodones i nas perfilat, en el precís instant que obria la porta de roure. Una ràpida llambregada i em tenia clissat. Anava sobre avís. El meu amic m´havia alertat que no em fiés del seu aspecte, que dins aquella carcassa fràgil i de bonàs, s´hi ocultava algú expert en el camp de l´anàlisi conductual. Capaç d’esprémer fins la darrera gota de suc d´una taronja cerebral. El despatx, situat a la dreta de l´entrada del carrer, era un homenatge a èpoques antigues. El mobiliari d´estil barroc; L´aranya penjant del sostre, els prestatges atapeïts de llibres perfectament alineats, i els quadres, retrats de desconeguts, almenys per mi, que semblaven examinar-me, intentant aprofundir dins meu. Estudiar-me com un ratolí de laboratori. Bé, és per això que he acabat aquí. ―Seu ―. Assenyalant el sofà de cuir marró. El Doctor Wirtz s´acomoda a la butaca a joc que hi ha just al davant. C...